La Unió Europea (UE) es va establir després de l'entrada en vigor de el Tractat de la Unió Europea (TUE) o Tractat de Maastricht el 1993 i està formada actualment per 28 Estats europeus. Gràcies a l'Acord de Schengen diversos països comunitaris gaudeixen avui de la supressió de controls fronterers entre aquests països, el que permet la lliure circulació de persones.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.

Índex de l'article

L'espai Schengen i els Estats membres de la Unió Europea

Estats membres

Els països fundadors de la Unió Europea van ser originalment Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. A dia d'avui, la UE està conformada per un total de 28 estats membres, llevat d'algunes excepcions com els casos d'Islàndia, Rússia, Noruega i Suïssa, que són estats europeus però no formen part de la UE.



Alguns territoris europeus que pertanyen a estats membres de la Unió tampoc s'inclouen a la UE; és el cas de les Illes de Canal i les Illes Fèroe.

A continuació hi ha els actuals estats membres de la Unió juntament amb la seva data d'adhesió i la seva capital:

PaisData d'adhesióCapital
Alemanya25 de març de 1957 Berlín
Àustria1 de gener de 1995Viena
Bèlgica25 de març de 1957 Brussel·les
Bulgària1 de gener de 2007Sofia
Xipre1 de maig de 2004.Nicòsia
Croàcia1 de juliol de 2013Zagreb
Dinamarca1 de gener de 1973Copenhaguen
Eslovàquia1 de maig de 2004.Bratislava
Eslovènia1 de maig de 2004.Liubliana
España1 de gener de 1986Madrid
Estònia1 de maig de 2004.Tallinn
Finlàndia1 de gener de 1995Hèlsinki
França25 de març de 1957 París
Grècia1 de gener de 1981Atenes
Hongria1 de maig de 2004.Budapest
Irlanda1 de gener de 1973Dublín
Itàlia25 de març de 1957 Roma
Letònia1 de maig de 2004.Riga
Lituània1 de maig de 2004.Vílnius
Luxemburg25 de març de 1957 Luxemburg
Malta1 de maig de 2004.la Valletta
Països Baixos25 de març de 1957 Amsterdam
Polònia1 de maig de 2004.Varsòvia
Portugal1 de gener de 1986Lisboa
Regne Unit1 de gener de 1973Londres
República Txeca1 de maig de 2004.Praga
Romania1 de gener de 2007Bucarest
Suècia1 de gener de 1995Estocolm

A més, amb la posada en marxa de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) es va establir no solament un Mercat Comú, sinó una moneda única: L'euro (€). És així com neix l'anomenada zona euro o Eurozona el 2002, a la qual van ser afegint diversos Estats membres progressivament.

Regne Unit i Dinamarca, tot i formar part de la Unió Europea, van decidir quedar-se fora de l'Eurozona després de la ratificació de l'TUE. Per això, la moneda del Regne Unit és la lliura esterlina (£) i, la de Dinamarca, corona danesa (Kr).

Acord de Schengen

L'Acord de Schengen es va signar el 1985 i té com a finalitat la supressió dels controls fronterers dins de l'anomenat espai de Schengen, fet que suposa la creació d'una zona de lliure circulació. El Regne Unit i Irlanda, tot i que sí que participen en certs aspectes, van decidir romandre fora.

Així, l'espai de Schengen va entrar en vigor i va començar el seu funcionament a partir del 1995. Gràcies a aquest espai comú, els països integrants gaudeixen de l'absència de controls fronterers a l'hora de viatjar d'un país a un altre. En resum, l'espai de Schengen funciona en termes migratoris com si es tractés d'un únic país.

Existeix certa confusió en aquest assumpte, ja que existeixen estats membres que no pertanyen a la mateixa, i països no membres que sí que en formen part. Per això, a continuació llistem els països que integren l'espai de Schengen:

  • Alemanya
  • Àustria
  • Bèlgica
  • Dinamarca (excepte Groenlàndia i les Illes Fèroe)
  • Eslovàquia
  • Eslovènia
  • España
  • Estònia
  • Finlàndia
  • França (excepte els territoris d'ultramar)
  • Grècia
  • República Txeca
  • Hongria
  • Islàndia
  • Itàlia
  • Letònia
  • Liechtenstein
  • Lituània
  • Luxemburg
  • Malta
  • Noruega (Excepte les illes Svalbard)
  • Països Baixos (excepte Aruba, Curaçao, Sant Martí i el Carib neerlandès)
  • Polònia
  • Portugal
  • Suècia
  • Suïssa

Dels països enumerats anteriorment, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa són països no pertanyents a la UE que, tot i això, s'inclouen en l'espai de Schengen. A Grècia, l'entrada a la regió de la Muntanya Athos està prohibida per a les dones i els homes que així ho desitgin necessitaran un permís especial (el diamonitrió). Així mateix, en Ceuta y Melilla hi ha una sèrie de disposicions especials per a viatgers marroquins.

Andorra és un microestat europeu que no s'esmenta en la llista anterior, però que no obstant això posseeix un acord amb la UE pel qual permet d'igual manera la lliure circulació de persones. En els llocs fronterers s'aplicaran les mateixes condicions que per als territoris de la UE no pertanyents a l'espai de Schengen. Si és el cas, els estrangers que viatgin amb un visat Schengen necessitaran un visat d'entrada múltiple.

Mònaco tampoc realitza controls fronterers per ingressar al país, ja que posseeix un acord amb França. Això vol dir que, encara que no formi part de l'espai de Schengen, en la pràctica és com si pertanyés. San Marino i Ciutat de Vaticà compten cada un amb una frontera amb Itàlia, a causa de que només és possible entrar-hi travessant Itàlia i passant els controls corresponents que en aquest país es duguin a terme per a estrangers.



Eurozona

El Espai Econòmic Europeu (EEE) es va instaurar el 1994 després de l'acord entre diversos països integrants de la Unió Europea i l'Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA), amb l'excepció de Suïssa. La creació de l'EEE va permetre als països que formaven part de l'EFTA participar al mercat interior comú de la UE sense haver de adherir-se a ella.

L'euro (€) és la moneda oficial de l'Eurozona que, des 2014, comparteixen 19 dels 28 Estats membres. Usada actualment per més de 337 milions d'europeus, l'euro és la segona moneda més negociada de l'món per darrere de l'dòlar nord-americà ($).

Així, el mercat comú és a el mateix temps una unió duanera i zona de lliure comerç. D'aquesta manera, per als Estats membres no hi ha aranzels en frontera i el trànsit de capitals i serveis és lliure. A continuació es mostren els estats que integren el EEE juntament amb la moneda reemplaçada per l'euro:

Paisanterior moneda
Alemanyamarc alemany
AndorraFranco andorrà i pesseta andorrana
Àustriaxíling austríac
Bèlgicafranc belga
Ciutat del Vaticàlira vaticana
Xiprelliura xipriota
Eslovàquiacorona eslovaca
Eslovèniatòlar eslovè
EspañaPesseta espanyola
Estòniacorona estoniana
Finlàndiamarc finlandès
FrançaFranco francès
Grèciadracma grega
Irlandalliura irlandesa
Itàlialira italiana
Letònialats letó
Lituànialitas
LuxemburgFranco luxemburguès
Maltalira maltesa
MònacoFranco monegasc
Països Baixosflorí neerlandès
Portugalescut portuguès
Sant MaríLira sanmarinès

El Regne Unit, Dinamarca y Suècia no han adoptat l'euro tot i ser països que sí que formen part de la UE. Per això, per viatjar a aquests països, caldrà canviar de la nostra divisa a la lliura esterlina, corona danesa o la corona sueca, respectivament. Tampoc ho han fet altres països de recent adhesió com Bulgària, Hongria, Polònia, República Txeca i Romania.

Es preveu que totes elles acabin adoptant l'euro de cara a 2019, si bé el Regne Unit i Dinamarca tenen una clàusula d'exclusió i, per ara, no es contempla la possibilitat que aquests països adoptin l'euro.

Documents de viatge

Els ciutadans d'algun país de la Unió Europea no necessiten presentar ni document nacional d'identitat ni passaport per viatjar entre països membres de l'espai Schengen. Tanmateix, és possible que en alguns aeroports se sol·liciti el document nacional d'identitat com a forma de regularitzar el trànsit de passatgers.

A més, encara que no sigui necessari portar documentació, sempre es recomana portar amb si el passaport o el DNI com a forma de provar la teva identitat en cas necessari (p. Ex. Si t'ho demana la policia). També és recomanable sol·licitar la targeta sanitària europea (TSE), document personal que acredita el dret a rebre atenció sanitària durant la nostra estada temporal en el territori d'un Estat membre de l'EEE o Suïssa.

Cal destacar que, atès que no pertanyen a l'espai de Schengen, en els països sí que hauràs de presentar un document d'identitat o passaport vàlids per poder creuar la frontera: Croàcia, Bulgària, Xipre, Irlanda, Regne Unit i Romania.

El més aconsellable abans de viatjar és que consultis quins són els documents vàlids per sortir del teu país i visitar algun d'aquests països no pertanyents a l'espai Schengen. Les següents situacions es consideren casos especials i s'ha de tenir en compte el que s'especifica a continuació:

  • Els familiars extracomunitaris (Naturals de països no membres de la UE) poden acompanyar-te o reunir-amb tu si viatgen a un altre país comunitari. En qualsevol cas, és requisit indispensable que portin amb si un passaport vàlid en tot moment i, depenent de el país d'origen, podrien requerir també un visat d'entrada a la frontera. Per evitar problemes, el millor és consultar el seu cas concret al consolat o l'ambaixada de país a què va a viatjar.
  • Els menors que viatgin sols, En companyia d'adults que no tinguin la custòdia legal o en companyia només de el pare o de la mare han de presentar el seu passaport o document d'identitat vàlids, a més d'un document oficial que autoritzi el viatge. L'autorització ha d'anar signada per tots dos pares, l'altre progenitor o els qui posseeixin la seva custòdia legal. En qualsevol cas, no hi ha normes de la UE a l'respecte i cada país pot adoptar les seves pròpies mesures.

En cas de pèrdua o pèrdua de passaport o DNI, o en el cas que algun d'ells et caduqui durant el viatge, tots els països membres de la UE poden donar solució a aquests casos. Així i tot, cada país és lliure de decidir si permet als ciutadans entrar o sortir del seu territori sense un document de viatge vàlid o quan fer-ho encara que es tracti d'un ciutadà natural d'algun país de la UE.

Aquest article ha estat compartit 70 vegades. Hem dedicat moltes hores per recollir aquesta informació. Si t'ha agradat, comparteix-ho, si us plau: