A la Regió Andina de Colòmbia, Bolívia, Perú i Equador els vestits típics destaquen pels seus colors vius, textures i formes. En el que segueix t'expliquem quina és la roba i els accessoris tradicionals d'aquesta zona en cadascun dels països esmentats anteriorment.

A continuació tens un índex amb tots els punts que tractarem en aquest article.

Índex de l'article

Vestits típics de la Regió Andina

Andes bolivians

La Regió Andina de Bolívia és el territori que abasta des del Altiplano andino fins a la Serralada dels Andes.



El vestit de dona més característic dels Andes bolivians és el de faldilla, Que consisteix en una faldilla prisada que es caracteritza pels seus colors vius i per portar diferents motius i dissenys, habitualment florals.

En realitat, aquest vestit era, en els seus orígens, un vestit tradicional espanyol que les autoritats colonials van imposar a les dones indígenes. El vestit de pollera està considerat en l'actualitat com un símbol de l'orgull indígena.

En el següent vídeo podem veure un grup de músics dels Andes bolivians vestits amb robes típiques de la zona:

També el vestit conegut com chola és habitual en les dones dels Andes bolivians, el qual consisteix en una faldilla llarga prisada, una brusa brodada i una ruana, espècie de xal típic en tota la Serralada dels Andes.

A sota de la faldilla, les dones porten un mirinyac, Que consisteix en un polissó que porten sota perquè la faldilla quedi voluminosa.

A més, les dones, especialment les de poblats indígenes com els quítxua o els aimara, acompanyen el vestit de chola amb un barret fort, És a dir, un barret semiesfèrica de feltre i copa baixa i rígida, costum que es remunta ja a la dècada de 1920.

Els homes tradicionalment vesteixen amb pantalons de baieta, Una tela que s'elabora a partir de la llana, i l'anomenat Chumpi, Que consisteix en una mena de cinturó que es lliga a la cintura utilitzat fonamentalment per protegir la zona lumbar durant les llargues jornades de treball agrari.

Finalment, els homes dels Andes bolivians porten una juyuna, Que és una armilla fet de llana i decorat en la part frontal amb diversos botons.

Destaca de la mateixa manera el famós Carnestoltes d'Oruro, Celebració religiosa que ha estat declarada Obra Mestra de Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat per la UNESCO. D'aquesta manera, a dia d'avui, no només és la festa més important de Bolívia, sinó una de les més destacables de tot Amèrica de Sud.

La ciutat d'Oruro, el nom deriva de l'antiga civilització Uru, és la capital folklòrica de Bolívia i és per això pel que en ella té lloc aquesta celebració a la que crida especialment l'atenció la dansa o ritual Tinku, En el qual destaquen els colors vius dels vestits.

Andes colombians

La Regió Andina de Colòmbia es troba dividida en tretze departaments: Antioquia, Boyacá, Caldes, Cauca, Cundinamarca, Huila, Nariño, Nord de Santander, Quindío, Risaralda, Santander, Tolima i Vall de l'Cauca.

Encara que en cada regió dels Andes colombians ha un vestit específic pel fet que cadascuna posseeix les seves pròpies festivitats i balls tradicionals, hi ha una peça comú: l'anomenada ruana.

Aquesta peça consisteix en una mena de capa similar a l'ponxo habitual d'el vestit de charro a la vestimenta tradicional mexicana. En el següent vídeo es pot veure una interpretació de la Guaneña, un ball típic dels Andes colombians en el qual vesteixen un vestit característic:

La ruana es confecciona a partir de llana i la forma de portar-la és la que segueix: s'embolica bé al voltant de dos espatlles, o bé al voltant d'un sol espatlla i penjant lleugerament de l'altre. L'origen d'aquesta peça molt probablement es deu a un híbrid entre els llargs ponchos chibchas que emprava el poble indígena muisca i el capot espanyol.

A més de la ruana, a Boyacá i Antioquia, per exemple, és comú que el pagès boyacense vista amb pantalons de dril, una camisa de tela de cotó, espardenyes i el popular barret de tàpia trepitjada, barret antioqueño o barret paisa.

Les dones solen vestir amb una faldilla negra i llarga feta amb premses i adornada amb colors vius i cintes, de manera que la faldilla té diferents relleus i textures.



Andes equatorians

Els Andes equatorians comprenen un territori conegut com Serra equatoriana en el qual conviuen poblats l'origen es remunta als Incas en els següents poblats: Pichincha, Carchi, Chimborazo, Cañar, Azuay, Tungurahua, Loja, Cotopaxi i Bolívar.

Tot i que la vestimenta típica d'aquest territori varia segons les ciutats que l'integren, és cert que la vestimenta dels seus habitants es caracteritza per ser arrecerat (Jaquetes, abrics, calçat abrigat ...). les comunitats indígenes de la Serra equatoriana mantenen les vestimentes tradicionals dels seus avantpassats, entre les quals no falta l'ús de ponchos o ruanas.

Pel que fa a les dones, és molt tradicional que vesteixin amb el popular anac, Una mena de manta que s'embolica a la cintura i arriba fins als talons.

A sobre de l'anaco es col·loca una faixa brodada de manera que queda a l'altura de la cintura. A la part superior, el més habitual és portar una camisa de color blanc i molt folgada. El calçat són les famoses espardenyes, fetes de tela i fibra de boga.

Pel que fa a la indumentària masculina, aquesta és més senzilla que la de les dones, ja que consisteix en uns pantalons curts a l'altura dels turmells i de color blanc, Combinat amb una camisa també blanca.

A sobre d'aquesta camisa porten habitualment una ruana o ponxo típic dels indígenes andins per protegir-se de l'fred. A l'igual que les dones, els homes també es calcen amb espardenyes.

Andes peruans

Els Andes peruans constitueixen la part central de la Serralada dels Andes i es coneixen també com Serra, muntanya o, simplement, regió Andina.

Els Andes peruans connecten a sud amb la Regió Andina de Bolívia, motiu pel qual la cultura, l'artesania i la indumentària dels seus habitants comparteix grans trets amb la dels Andes bolivians.

La tribu aimara o aimará és un dels poblats indígenes d'Amèrica de Sud amb més presència a la Serralada dels Andes, especialment a Bolívia i Perú.

Els aimares, a l'igual que la resta de poblacions andines, comparteixen l'habilitat per a la confecció de teixits de colors vius que donen com a resultat, entre d'altres, els famosos ponchos o ruanas.

En la llengua dels aimares, la seva indumentària rep el nom de aymar isinaka i en ella són habituals:

  • Mantes
  • Chacha lluch'u (Espècie de gorra de llana)
  • Aguayos (tela típica de la regió andina feta amb línies multicolor que contrasten entre si)
  • Tari
  • Chacha wiskhy o avarques d'home
  • Pollera (faldilla típica de les dones)
  • Juyuna

També el anaco és un vestit típic entre les dones de la Serra peruana, més concretament, a la ciutat de Tacna, on es coneix com Anaco de Camilaca, En què predominen els colors vermell i negre.

Les dones solen portar aquest vestit especialment durant dies festius, com ara Carnestoltes o Pasqua, i es considera que és un símbol a través del qual es pretén exaltar la presència de la població indígena del Perú. El procés de creació d'un Anaco de Camilaca és complex i molt laboriós.

Destaquen així mateix els vestits típics de la ciutat de Abancay, així com els de les cavalcades que se celebren durant les festes de Cusco o Cusco, ciutat situada en el vessant oriental dels Andes peruans.

La textilería de l'Cusco constitueix una de les artesanies andines més arrelades en l'actualitat, en la qual s'inclou el clàssic teler conegut com aguayo, el Chumpi, clica i la Chuspa (espècie de bossa petit).

L'abillament femení de la dona procedent de el Departament de l'Cusco es coneix com vestit típic cusqueño, Compost per una chompa vermella que contrasta amb el color negre de la faldilla de baieta negra orlada amb cintes de llana el gruix, motius i colors varien segons el disseny de cada vestit.

La faldilla, en la majoria de casos, es fa, en realitat, amb diverses polleras superposades. A la part superior, les dones solen utilitzar unes armilles artesanals que criden l'atenció pels seus colors vius i els detalls del seu disseny.

Aquest article ha estat compartit 135 vegades. Hem dedicat moltes hores per recollir aquesta informació. Si t'ha agradat, comparteix-ho, si us plau: