el Preciós Castell de Cuellar està a Ciutadella, al capdamunt de Cuéllar (Segòvia). Un lloc ideal per escapar el cap de setmana.
Història.
Les troballes arqueològiques demostren que Colar va ser una ciutat celta. És molt probable que els romans i visigots també passaran per ella, però no s'ha pogut trobar cap vestigi de la seva estada. En els primers segles de l'ocupació àrab, aquest territori, com altres àmplies zones de l'altiplà de l'Duero, va quedar pràcticament deshabitat. Se sap que al segle X hi havia alguna població i que l'any 977 el cabdill moro Almansor arrasar Cuéllar degollant o deportant a Còrdova a tots els seus habitants.
Una altra vegada va sorgir, i ara definitivament, amb la repoblació de Alfons VI, A finals de segle XI, sota els auspicis de l'comte Ansúrez.
En 1112 ja funcionava el Consell i en aquesta època va néixer la Comunitat de Vila i Terra, convertint-Cuéllar en un poderós municipi, centre d'una àmplia comarca. La seva importància territorial i ramadera, unida als generosos privilegis que li va atorgar el rei Alfons X el Savi (1256 i 1264) van fer que Cuéllar es convertís en un destacat centre d'exportació de llanes i aconseguís un lloc preeminent també en la política, celebrant-se en ella sessions de les Corts de Castella (1297). Fins i tot la senyora María de Molina, a la mort del seu marit, Sancho IV, va fer de la vila seua Cort per al govern i defensa dels drets del seu fill Fernando.
També en Cuéllar els bisbes d'Àvila i Salamanca van declarar nul el matrimoni de Pedro I de Castella amb donya Blanca, Després de la qual cosa va casar aquell amb donya Juana de Castro (1354).
En el regnat dels Trastàmares va continuar sent escenari d'importància en el concert polític castellà. En el seu recinte va morir la reina Elionor, esposa de Joan I de Castella, Al setembre de 1383.
Des dels temps de l' comte Ansúrez, Colar havia estat disputada per reis, infants i nobles, i així Joan II la cedia a la seva filla Isabel, encara que la veritat és que el seu germà Enric IV disposar de la vila i fortalesa per a lliurar en 1464 al seu valgut don Beltrán de la Cova, duc d'Alburquerque.
A la mort del rei, coronada com la seva successora Isabel la Catòlica ia causa dels nous horitzons oberts amb la irrupció de l'món modern, Cuéllar queda desplaçada dels centres polítics i cortesans, limitada la seva importància a la prosperitat derivada de l'agricultura i la ramaderia , i això malgrat el paper d'homes il·lustres que van néixer a la vila i que van escalar alts llocs com el tercer duc de alburquerque, Vencedor de les comuners a Villalar, diplomàtic a Anglaterra i persona de confiança de Carles I y Felip II.
Important és així mateix el capítol que va escriure Colar en les Índies. Aquí van néixer entre altres: Diego Velazquez, conqueridor de Cuba; Juan de Grijalva, descobridor de gran part de el si de el golf mexicà; i Antonio d'Herrera i Tordesillas, primer historiador general de les Índies.
A la primera meitat de segle XVII Colar pateix els efectes de la depressió econòmica que afecta tota Castella i en l'origen influeixen les males collites, l'emigració a Amèrica i les guerres. Al segle XVIII l'economia es recupera gràcies a la millor explotació de l'agricultura amb grans zones d'aprofitament comunal i sense que la noblesa i el clergat gaudiran de grans propietats.
El segle XIX i les primeres dècades de l'XX van ser d'autèntica decadència. Durant la guerra del Francès les tropes franceses van fer estralls en la Vila pel que fa a el patrimoni artístic de convents, esglésies i castell.
Aquest article ha estat compartit 54 vegades. Hem dedicat moltes hores per recollir aquesta informació. Si t'ha agradat, comparteix-ho, si us plau: